L'atracció del somni

Avui he vist La ciencia del sueño, de Michel Gondry, el director d'Olvídate de mi. Al principi, sobretot amb l'inici amb receptes de somnis a l'estil Arguiñano, m'ha costat entrar-hi. Ara em costa sortir-ne.

Es tracta d'una pel.lícula diferent amb una qualitat molt particular: et permet gaudir molt amb la imatge, però d'una manera diferent. Sembla com si l'argument de la història fos una excusa per unir una sèrie d'episodis amb figures animades amb la tècnica de l'stop motion, per mostrar un món de fantasia amb cotxes fets amb rotllos de paper de vàter, caballs de feltre i aigua que pot córrer a l'inrevés o sortir de l'aixeta com trossets de paper de celofan.

El protagonista (Gael García Bernal) té un problema: no sap distingir els somnis de la realitat. Sommia que ha anat a treballar i es desperta esgotat d'una jornada laboral que en realitat ha passat estirat al llit, una mica com quan als teus somnis apagues el despertador per evitar que el seu so real et desperti.
Mentre veia la peli m'ha semblat un personatge molt extrany, amb un món molt particular, però després m'he adonat que m'hi identifico força... no ens passa una mica a tots, que vivim dins un món imaginat que sembla més real que la nostra oficina o la nostra vida familiar? Potser no a tots, però als que sí, segur que els encanta aquesta peli.

També m'ha agradat la mescla de llengües, francès, anglès, espanyol, italià... els núbols de cotó fluix, aquella versió genial d'un tema de la Velvet Underground... ah, i la interessantíssima Charlotte Gainsbourg, que sempre em fa pensar en Love, etc.

Per altra banda, he llegit que la pel.lícula és força autobiogràfica i que la van rodar a un apartament de Paris on hi havia viscut Gondry, que també havia treballat dissenyant calendaris abans de poder dedicar-se a la seva vocació.

servido por cambioderasante 2 comentarios compártelo