Més que un club

Hi ha clubs tan eterns que els mateixos socis perden la noció de la data en què els van fundar. És el cas del nostre club: ho té tot per triunfar.

Té més socis que el del Barça -que ja és dir-; apel.la a les emocions de forma directa i sense tant de cuento de la llagrimeta (qui és el que plorava sempre, el Gaspar? No ho sabem), i, sobretot, en aquest club, els socis mai perdem l'esperança. Digue'ns ingenus. El nostre lema, que compartim amb el club blaugrana, és: AQUEST ANY SÍ.

Us estareu preguntant el nom del club, si vosaltres podrieu ser uns socis potencials o si abans que el vostre fill tingui un mes, ja podrà formar-ne part. Això sí que no. Estem parlant del Club del Pànic.

Aquí us apuntem unes preguntes a títol d'exemple qe us poden servir com a claus de pas, per saber si sou o no sou dels nostres. No us les prengueu a broma. El club del pànic és un club compromès, format amb suor i llàgrimes al llarg dels anys i que està totalment arrelat a la nostra pesonalitat. Insultar el club és agredir-nos a nosaltres.

T'enamores per sistema d'homes que no parlen la teva llengua i que viuen a més de cent kilòmetres de casa teva?

Quan mires al teu voltant, a la teva ciutat, no troves absolutament a ningú interessant i en canvi et poses a lligar cada cop que surts de cap de setmana a fora?

Lo teu són les relacions psicològiques, és a dir, les que t'inventes?

Has conegut persones encantadores que has deixat passar però
encara els recordes?

Encara et lamentes mirant les estrelles de no haver conegut la persona de la teva vida però si la trobéssis et cagaries a les calces?

Benvinguda o benvingut.

No estàs sol. Mal de muchos...

I no desesperis: segur que aquest any sí.

Sophie & Lizzie

servido por cambioderasante 1 comentario compártelo