Poques pel.lícules em provoquen aquesta ambivalència. Potser per això El incidente de M.Night Shyamalan em segueix donant voltes per dins després de deu o quinze dies d'haber-la vist. Això i les seves impactants imatges inicials.
Però no només elles... aquest director per mi de nom impronunciable m'atrapa pels temes que proposa i també pel tractament que els dóna. Pels valors que transmet i pels conflictes que planteja. Per la seva originalitat que es manté dins el canon de Hollywood, però una mica al marge, sense arribar a ser cinema independent, però...
És potser perquè les pel.lícules d'aquest realitzador indi no són ni una cosa ni l'altra sinó una de molt diferent, que m'agraden. Unes més que altres. De cap d'elles diria que és rodona i, tot i així, cap em sembla poc interessant.

FIns i tot m'agrada el seu guió d'Stuart Little...

Em passa una cosa semblant amb les pel.lis d'Isabel Coixet. No m'acaben de semblar perfectes, però m'interessa veure-les totes. Potser algun dia aquests directors faran una pel.lícula perfecta, potser no cal. Potser ja val la pena veure el que ens poden ofereir, les seves reflexions en forma d'imatges.

Penso que els dos directors, aparentment tan diferents, tenen una cosa en comú: son millors amb les imatges que amb el guió. I els seus treballs -penso- millorarien molt si treballéssin en col.laboració amb un bon guionista.