Les ciutats són el lloc, diuen, on cada cop hi ha gent més sola. Que viu sola, que no té a ningú íntim, que fa una vida absolutament independent. Hi penso des de la terrassa de casa. Les vistes a la muntanya, les orenetes que volen davant meu, el soroll esvaït del carrer Mallorca... tot contribueix a una reflexió pausada. Qui sap si per l'efecte de ser en un vuitè pis, em sento com el solitari Montaigne pensant en els homes sense sortir del seu castell, perquè ja n'havia sortit de jove i ja havia provat tot tipus d'experiències i havia vist de tot.

De repent la soledat a la ciutat la trobo molt difícil. Es pot estar sol al camp. Mirant l'ampli cel i les extensions de terra davant teu. Pots estar sol al bosc, acompanyat de molses i animals, arbres i insectes, de vida corrent al teu voltant. Pots estar sol al desert, lluitant per adaptar-te a un clima advers, o al pol nord, en unes condicions extremes... Aquests espais naturals permeten la soledat humana, perquè una persona sola davant la naturalesa no sent angoixa, sinó una mena de fusió amb el món natural, amb el paradís del que no se sap què ens va expulsar... la pròpia consciència? O un engany de la ment que ens va fer creure que ja no érem animals?
Animals racionals, de petita em va fer molta gràcia descobrir que érem "animals" (racionals) i repetia aquesta expressió fent una pausa entre les dues paraules.

A la ciutat, penso avui, estar sol significa sovint buscar deixar d'estar sol. Tot al voltant és gent acompanyada. Tot és vida social i si un es troba sol en una ciutat, tard o d'hora acabarà parlant amb algú, encara que sigui un cambrer del bar on va a esmorzar, per abandonar aquest estat de soledat, per fugir del seu tancament. Estar sol en una gran ciutat és trist, és angoixant.

La soledat pot ser molt enriquidora. Davant un llac infinit i blanc, observant les plantes que l'envolten, els arbres difuminats per la boira, sentint passar el temps sense fer res. Quina sensació més agradable i relaxant. La soledat en un pis de Barcelona et pot fer acabar veient la tele o, com en aquella pel.lícula tan dolenta, mirant com gira el tambor de la rentadora.