Aquest matí, sota l’aigua de la dutxa, pensava: hi ha dos tipus de persones: els que es dutxen al matí, després de llevar-se, i els que es dutxen a la nit, abans de ficar-se al llit.

Si? De debò és així? Sempre m'han despertat la curiositat aquests classificacions. Tipus de persones. Potser existèixen perquè necessitem classificar per entendre el món que ens envolta. Perquè creiem que necessitem entendre la vida. Que realment es pot arribar a entendre.

Hi ha dos tipus de persones: els que veuen l'ampolla mig plena i els que la veuen mig buida. Però, i si una persona es dutxa al matí i alhora veu l'ampolla mig plena i una altra es dutxa també al matí i la veu mig buida, mentre una tercera persona es dutxa a la nit i veu l'ampolla mig plena... etc, ja tindrem 4 tipus de persones. Si hi afegim noves classificacions arribarem a una conclusió lògica: Hi ha tants tipus de persones com persones hi ha al món.

Per altra banda, és clar, HI HA tipus de persones. Tots hem conegut algú que ens recorda algú altre i segurament aquesta semblança ens permet preveure comportaments en aquest desconegut que ja hem presenciat abans. L'experiència. Però sempre hi ha sorpreses. El misteri.

Llegeixo Anna Karènina i em sorprèn com Tolstoi és capaç de descriure d’una manera tan senzilla i directa sentiments i emocions complexos que sovint passen desapercebuts tot i la seva significació profunda.

“Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. És la primera frase del llibre i segurament una de les primeres frases de novel.la més citades (o la que més?) de la història. El bò de Tolstoi també podia haver dit: “Hi ha dos tipus de famílies...”.

Potser tractava de classificar i entendre el món? O demostrar que això no és possible?