Visca! Ja no visc a Barcelona

M'agradaria poder cridar: "Visca! Ja no visc a Barcelona!". Però el fet és que, de moment, visc a Barcelona, la ciutat que m'enamorava, que tan bé coneixia, la ciutat on vaig néixer... i que ja no m'agrada com abans.

És una sensació, difícil d'explicar i, no obstant, no crec que sigui només meva, perquè molta gent que conec que fa molts anys que hi viu, n'està cada cop més descontenta. És una sensació, no només de que les coses no funcionen bé al carrer (que no hi funcionen) sinó de que, a més a més, l'ajuntament ens pren el pèl. I això no li agrada a ningú.

Fa poc van iniciar una campanya institucional -encara vigent- amb l'slogan "Visca Barcelona". La campanya, d'un cop de vista, no està malament: és divertida, fresca, curiosa... però, per a la gent que viu a Barcelona i que fa temps que té la sensació de presa de pèl i de descontentament, pot arribar a resultar ofensiva.

I és que la campanya, que va realitzar l'agència Shackleton, es va plantejar des de l'ajuntament com una manera d'animar els ciutadans, sembla ser que molt entristits després de viure les apagades elèctriques generals, els avisos de possibles restriccions de l'aigua corrent, el retard en les obres de l'AVE, el record d'errors que van provocar el forat del Carmel i el temor que es repeteixin... i tantes coses més. Ben reals totes. La sensació potser no es pot quantificar. Els desastres de la ciutat sí.

I és clar, fer una campanya que, després de tot això, el que ve a dir és: "em sento feliç de viure a Barcelona"... doncs sembla realment dirigida a gent si no curta, força inconscient.

Dir "Visca Barcelona" és voler fer veure que els problemes no existeixen, mirar cap a una altra banda, deixar-se anar a la beguda i les patates braves per oblidar que el vaixell s'enfonsa. Crec que els problemes (tant els personals com els d'una empresa, una ciutat o un estat) només es poden començar a sol.lucionar quan es reconeix que hi són, s'analitzen, se'n busquen les causes i possibles maneres d'arreglar-los. Amagar el cap sota l'ala no és una bona política.

Hi ha una altra campanya de la mateixa agència, molt més humil, molt més tendra, que segur que hagués tocat més el cor dels barcelonins... És de Caja Madrid, però hagués funcionat per Barcelona:

Una comunicació amb imatges com aquestes hagués servit per demanar perdó. Però, és clar, això voldria dir assumir la responsabilitat, voldria dir fer canvis i mirar de fer-ho millor. I em sembla que no és això el que vol transmetre'ns l'ajuntament.

servido por cambioderasante 1 comentario compártelo