Poetry Slam
Ahir al vespre vaig poder veure en directe què és la Poetry Slam. -No és que m'ho preguntés abans, no n'havia sentit a parlar-. Em va agradar tant que tinc ganes de saber com puc trobar més competicions poètiques com la d'ahir.
El Poetry Slam va néixer als 80 als Estats Units i s'assembla una mica al que es veu al principi d'aquella peli protagonitzada per l'Eminem (8 Millas), però, tot i que té a veure amb el rap i el hip-hop, tampoc és exactament això. O no va ser només això ahir.
La gràcia de tot plegat va ser la varietat. Uns deu participants van fer dues rondes i en cadascuna van recitar i interpretar poemes propis sobre el carrer, la societat, la política i també sobre l'anima (aquesta que ens volen fer creure que ha mort fora de les religions dogmàtiques i en l'era capitalista). Uns eren tímids, altres creguts, uns tranquils, altres nerviosos i impacients, provocadors, sensibles, directes, sommiadors... allà hi havia de tot i gairebé tot arribava al públic d'una forma directa... amb una comunicació, una connexió amb el públic, que és una de les claus de l'Slam.
De fet, una de les característiques de la Poetry Slam és que el jurat s'escull a l'atzar entre membres del públic. Tothom pot participar i els aplaudiments i crits son benvinguts. Una festa de les lletres... sense pedants!
Actualment, el centre d'aquesta pràctica és al Green Mill Jazz Club de Chicago. Ja m'agradaria anar-hi... suposo que em costaria entendre en anglès els jocs de paraules recitats amb aquella velocitat aclaparadora i fascinant que ahir vam poder gaudir en castellà al Kosmòpolis del CCCB.
Un narrador flotant des del seu globus aerostàtic, una plaça on els nens juguen a pilota, el naixement de crist vs el món l'any 2008, una dona maltractada que es revel.la contra el seu maltractador, un noi de barri industrial, els consells donats a un fill i molta energia i orgull que es transmetia a tots els que erem allà. L'orgull d'espressar-se, de donar-se a conèixer, de fer participar els altres de les pròpies observacions, crítiques, desconcerts i certeses adquirides amb -què sino?- l'experiència i la vida.
