Una llibreta del passat: lo bello y lo triste

Trobar una llibreta del passat sempre és una sorpresa. En aquesta que vaig trobar ahir, on feia molt que no hi escribia res, potser 4 anys, hi vaig trobar aquestes línies, copiades de la novel.la Lo bello y lo triste, de Yasunari Kawabata:

"El tiempo pasó. Pero el tiempo se divide en muchas corrientes. Como en un río, hay una corriente central rápida en algunos tramos y lenta, hasta inmóvil, en otros. El tiempo cósmico es igual para todos, pero el tiempo humano difiere con cada persona. El tiempo corre de la misma manera para todos los seres humanos, pero todo ser humano flota de distinta manera en el tiempo (...) Las corrientes del tiempo nunca son iguales para dos personas, ni siquiera tratándose de amantes..."

Lo bello y lo triste (1961) és potser el llibre més delicat que he llegit mai.

Més ple de suggerències que d'acció i descripció, és capaç de parlar amb subtilesa de l'amor i de l'art, de la bellesa d'un paisatge i de la dels sentiments, transmetent alhora la tristesa que sempre acompanya a aquesta bellesa.

Si el títol ja és bonic, l'edició d'Emecé és exquisita, amb una il.lustració a la coberta -"Dos cortesanas en la hora del dragón"- d'Utamaro, aquesta que apareix al post.

Per cert, això em recorda una pel.lícula genial que m'agradaria molt tornar a veure: Cinc dones al voltant d'Utamaro.

servido por cambioderasante 2 comentarios compártelo