barcelona?
L'altre dia vaig veure una imatge diferent de la Barcelona de sempre, de la Barcelona que va canviant amb els anys, de la Barcelona on he nascut i crescut.
Vaig pujar al terrat de la meva nova casa i em vaig quedar paralitzada per la bellesa d'una posta de sol en una ciutat que em semblava desconeguda, que tenia els sons propis d'un poble de pescadors. La situació feia impossible veure els cotxes i tampoc no se sentien. Els únics sorolls arrivaben esmorteïts, com si tot estigués mig aturat, mig llunyà, com si l'activitat frenètica de la ciutat fos pròpia d'un altre temps.
Tres gavines volaven amb la muntanya del Tibidabo al fons. El sol era càlid i els terrats de les cases que veia eren antics. Jo em trobava, precisament, en un dels pocs d'aquesta ciutat fets de teules. La visió era de 360 graus, no hi havia cap edifici més alt a la vora. I jo observava i girava lentament, gaudint d'una imatge fantàstica pròpia d'un somni.
Per uns moments em va semblar que era Barcelona vista per Jean-Pierre Jeunet i Bruno Delbonnel (director i fotògraf d'Ameliè) una ciutat colorejada, romàntica, suau. Però després tornava a sentir les gavines i m'inclinava més per un vell poble de pescadors. La humitat de l'aire, la llum del mediterrani...
que meravellós seria viure al lloc que vaig presenciar l'altre dia des del terrat de casa.
