La post-it girl

Aquests dies visc envoltada de post-its. Els tinc escampats per tota la taula... ara mateix els he d'apartar per arribar al teclat, els tinc sota els braços mentre escric, em parlen des de la seva grogor quadrada i em fan preguntes, em recorden coses que tinc pendents, em llencen frases que m'han impressonat, algun em mostra el dibuix d'un personatge com els que guardo a mundo post-it...

Què em passa amb els post-its? Que potser són una extensió del meu cervell? en aquest cas, s'està extenent o buidant sobre els papers grocs? què m'atrau d'ells? i què faria jo sense ells?

Tot són preguntes sense resposta que, un dia o altre, acabaran dins un altre post-it... o no, el que està clar és que aquests fragments de paper m'ajuden a pensar perquè, com el meu pensament, salten d'una cosa a una altra, s'enllacen entre ells, plantejen qüestions eternes a la meva ment, em parlen del passat i dels desitjos de futur i del present urgent i real.

Són part de mi, per això la post-it girl.

servido por cambioderasante 1 comentario compártelo