Jardins entre reixes
Els caps de setmana, els jardins del meu barri estàn entre reixes, tancats amb pany i clau. A la banda de fora, aceres i asfalt. A la de dins, flors i arbres, caminets de terra, tota una promesa de felicitat campestre per a urbanites.
Al petit i preciós parc botànic de l'UB s'hi podia passar per la porta de Diputació. Hi havia un horari pels caps de setmana i un vigilant. No hi havia mai ningú o molt poca gent. El carrer, sense cotxes. A dins, gats que potser havien estat objecte d'experiments científics, llegenda urbana dixit.
Ara tot aquest tresor és entre reixes. Tancat i barrat. Per por de... què?? De Bolonia? De la crisi?
Jo el sentia com a meu i, ara fins i tot n'han tret la placa amb l'horari de Parcs i Jardins... quina decepció!
