Aquell no sé què que es troba als petits detalls
Havia matinat, havia passat mala nit, em trobava en una ciutat estranya... aquell dimarts no pintava massa bé. Però el cambrer em va servir aquest cafè i em va alegrar el dia.
Potser no estava especialment de mal humor... o potser sí. Però aquell estel de xocolata em va fer somriure i no vaig poder evitar de fer-li una foto.
Els petits detalls son els que fan que tot prengui sentit: una passejada, una relació, una pel.lícula, un jardí... tot és en aquelles petites menudències, en allò aparentment insignificant.
El significatiu no són els grans gestos, que poden ser falsos i teatrals, sino els que poden passar desapercebuts, aquells que surten de dins, els improvitzats, els rampells, els impulsos, una inflexió de la veu, una mirada, un petit gest, una manera de servir el cafè...
Hi ha un no sé què indescriptible i meravellós que només es troba en els petits, atzarosos i fugaços detalls.
