Queda la música. Sempre queda la música. Una de les emocions més excitants, un plaer que no s'acaba mai. Sobretot quan començo a descobrir nous grups (o vells grups que per mi són nous) i a tornar a anar a concerts. Bé, és un dels plaers de la vida, anar a concerts. Una d'aquelles coses que es mantenen intocables al llarg dels anys, una emoció alhora complexa i primària...

mmmh, això em recorda a una xerrada que vaig anar sobre neurologia on ens van explicar que la música produeix al cervell la mateixa reacció que un orgasme, el mateix benestar a nivell neuronal. En fi, això ho explica tot, doncs, no?

I aqui van algunes recomanacions del que musicalment m'ha atret darrerament. Estic molt agraïda als grans moments de plaer i felicitat que em proporcionen The New Raemon, Love Of Lesbian, Neil Hannon, Damien Rice, Eels i tants altres... I als amics i programes de ràdio gràcies als quals he pogut arribar a escoltar aquesta música fantàstica.